dimarts, 13 de desembre de 2011

Ho sap Europa i ho ignora Espanya.

Perfilant les bases de ANC

Aquest dilluns ha tingut lloc al Museu d'Història de Barcelona un acte per posar les bases de cara a la futura constitució oficial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), prevista pel proper 10 de març amb l'objectiu de comptar amb unes 240 assemblees territorials i més de 7.500 membres inscrits. Membres de l'ANC han explicat la feina feta i els objectius que ha d'assolir l'organització a partir de la seva posada en marxa el març vinent. L'acte, que també ha servit per explicar el funcionament de l'ANC, la seva expansió territorial i el full de ruta provisional, ha comptat a més amb la intervenció de Pep Riera, responsable de la sectorial de "Pagesos per la Independència" i de l'alcalde de Vic i promotor de l'Associació de Municipis per la Independència (que es constitueix dimecres) Josep Maria Vila d'Abadal. De moment hi ha 95 assemblees constituïdes, 97 en fase de constitució i més de 60 poblacions amb possibilitats de comptar-ne amb una, amb 3.500 membres adherits oficialment.




  video

diumenge, 11 de desembre de 2011

Segarra per la independència es presenta a Sedó


Dissabte 10 de desembre, l’assemblea Segarra per la independència va celebrar el seu acte de presentació a Sedó. Al local del Centre Social de la població i davant d’un nombrós auditori, entre els que es comptaven Narcís Cisquella, alcalde de Torrefeta i Florejacs, i Lourdes Castellana, alcaldessa de Tarroja, els promotors de l’Assemblea Nacional Catalana i de la Fundació Catalunya Estat, varen exposar el full de ruta traçat per assolir els objectius del reconeixement de Catalunya com un Estat sobirà dins la Unió Europea i les motivacions econòmiques que justifiquen el projecte. Van intervenir Jaume Moya, per l’assemblea de la Segarra, Jordi Murgó i Jaume Terribas, per l’Assemblea Nacional Catalana i Àlex Sànchez per la Fundació Catalunya Estat.
L’acte va concloure amb un debat amb el públic sobre les raons identitàries i financeres d’assolir la independència del país i la conveniència de treballar per a assolir el major consens social, com a requisit previ a convocar un nou procés de consultes des dels municipis.

 

dissabte, 3 de desembre de 2011

La Segarra per la Independència omple la Sala de Plens de Guissona


La sala de plens de l’Ajuntament de Guissona va acollir el passat 2 de desembre l’acte de presentació de l’assemblea de la Segarra per la Independència. La benvinguda va anar a càrrec de Xavier Casoliva, alcalde de la població, que va manifestar el seu suport a la iniciativa de la Conferència Nacional per l’Estat propi i va aprofitar per informar que el govern municipal preveu aprovar una moció d’adhesió al moviment de Municipis per la independència abans de final d’any. A continuació es va projectar el documental, “Pròxima estació, independència”, produït des de la Fundació Catalunya Estat, i els ponents de l’acte, Ricard Garreta, Pere Pugés i Roser Loire varen intervenir al seu torn de paraula. El primer va exposar les motivacions econòmiques que fan necessària la independència per la supervivència de Catalunya, mentre que els segons van detallar els aspectes organitzatius d’una iniciativa que cerca la majoria social favorable a la independència a través d’una mobilització organitzada  en agrupacions territorials i sectorials i coordinada a través de l’Assemblea Nacional Catalana, que es constituirà el proper mes de març a Barcelona. Per la seva banda, el coordinador comarcal, Jaume Moya, va incidir en els comunicats lliurats a tots els ajuntaments segarrencs perquè s’adhereixin a l’associació de Municipis per la independència i en el proper calendari d’activitats, que preveu arribar a diverses localitats de la comarca al llarg dels propers mesos de gener i febrer.
Durant l’acte, el poeta Jordi Pàmias va llegir als assistents la poesia inèdita “Estelada”, composada recentment en clara evocació del camí de la independència del país.
Per concloure, un debat entre tots els assistents va permetre aprofundir en la incidència del deute espanyol en un futur Estat català, el full de ruta previst per assolir la declaració d’independència l’any 2014, els contactes internacionals que s’estan duent a terme o el projecte d’organitzar consultes populars convocades des dels Consistoris, en un acte de desobediència civil legitimat sobre la base d’un ampli suport social.




dijous, 1 de desembre de 2011

El marc espanyol i les reserves indígenes

ANNA PUNSODA

Potser en un marc català podríem viure menys atents a la política sense caure en grans contrasentits. Però el marc és espanyol i per això ahir, lluny dels cercles més informats, podien sentir-se els discursos més increïbles: sentir catalans que pretenen viure plenament com a catalans però que votaven el PP perquè esperen un miracle econòmic i perquè, tot i no haver sortit mai del poble i parlar un castellà que fa riure, no qüestionen Espanya. Parlo per algunes zones de Lleida i de la Catalunya Central que sempre havien estat feus del tot convergents però que, a poc a poc, s'esventren entre alguns votants d'ERC i més del PP. Aquests últims no són votants espanyolistes sinó gossos apallissats que miren els que parlen de referèndums com si fossin bojos. Com que no marxarem mai d'Espanya, pensen, votarem els que la governin més bé.
La veritat és que engegada TV3 i assegurada la immersió lingüística, els partits nacionalistes han fet poc per reforçar l'imaginari col·lectiu. Per això, que pobles com els de la Segarra continuïn catalanitzats s'explica sobretot per l'aïllament i la demografia, perquè aquí la immigració s'ha integrat molt bé. Però s'explica també pels que, fent país, han fet política sense saber-ho: penso en Els Pets, en el Club Súper3 o en la brossa incestuosa del Benet i Jornet, que han sobrevolat electoralismes. També en Martí i Pol, en Lluís Llach i últimament en l'heroi Guardiola. L'aïllament, aquesta cultura popular i les visites regulars del Pujol i la Ferrussola van ser suficients per mantenir relligada la Catalunya rural durant molts anys d'autonomisme. Però la inèrcia del marc estatal va estirant i, si els partits nacionalistes no fan més pedagogia, amb el temps molts catalans finançaran la seva asfíxia i convertiran Catalunya en un mosaic de reserves indígenes.