dijous, 28 de juny del 2012

parlament d'Adelais de Pedrolo, 23 de juny (les Pallargues)



L’any passat, per aquestes dates, i amb motiu del lliurament del premi 7Lletres vaig denunciar públicament el desemparament  al que estem sotmesos com a poble davant d’una  Espanya que ens te colonitzats, davant d’una Espanya que té tota la maquinària que li ofereix el poder, o sigui l’exèrcit i les lleis, per anar-nos aniquilant fins al genocidi final. 

Ha transcorregut un any i la maquinaria opressora continua avançant implacablement, aprovant lleis cada vegada més restrictives, posant obstacles a tot el que porta el segell de català.

A tall d’exemple: l’absurd canvi de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears, una llei que ha de permetre l’extinció de la llengua pròpia, la llengua catalana, una llengua q es deixarà d’utilitzar a l’administració pública així com tampoc s'exigirà el seu coneixement per accedir-hi. També  la castellanització de topònims i pobles. Un despropòsit irracional i antihistòric. Un acte vergonyós i indigne d’un Parlament: votar en contra de la major senya d’identitat d’un poble, que és la seva llengua. Un dels fets més lamentables des del final de la dictadura franquista i que s’ha pogut dur  a terme amb els vots del PP, aquest partit que s’omple la boca de paraules com llibertat i democràcia. Mai, mai hi havia hagut una tergiversació del sentit de les paraules com ara.
I la darrera agressió, la que ha fet el govern d’Aragó, de qui ha estat la brillant idea que ha decidit que d’ara en endavant el català que es parla a la Franja de ponent s’anomenarà “llengües peculiars”.. Una maniobra més per marginar-nos, per aïllar-nos.

Van estrenyent el cercle...

I aquí us llegiré una cita del pare, escrita fa 30 anys:

Sabrem que una terra és ocupada no només per l’espoliació econòmica, per la dependència política, sinó per la falta de llibertat amb que es mou la cultura indígena, per la desconsideració que sofreix la seva llengua, per la creació de dispositius que la posen contínuament en  discussió i la subordinen a la cultura importada, des dels centres directors de la qual es decideix, en darrera instància, si la corda serà curta o llarga... I als pobres catalans sembla que no se’ns acut que, mentre hi hagi corda, curta o llarga, la durem lligada al coll.

Jo em pregunto: davant  les agressions i robatoris sistemàtics a la nostra terra, ens quedarem palplantats? Hem d’actuar amb coratge, dignitat i valor. Ens toca JA decidir compromisos, a nosaltres ens escau continuar la lluita. Catalunya és el nostre país, la nació que ens pertany i que cal defensar amb ungles i dents, en som deutors de totes les persones que ja no hi són, que fins i tot varen donar la seva vida per aquesta terra, la nostra, per aquesta llengua, la nostre, per aquesta cultura, la nostre. No en tenim cap més. No és cert que siguem bilingues, ens ho han imposat, nosaltres només som catalans i només tenim una llengua, el català. No en tenim cap més.

S‘ha d’exigir al Parlament que decideixi unilateralment la independència,  no podem tolerar més abusos, volem uns Països Catalans lliures i els volem ara. 
  
Sempre m’agrada acabar amb una cita del pare però aquesta vegada ho faré amb dos

Jo, i molts, moltíssims, morirem com uns forasters a casa nostra; hi moriren els nostres pares, els nostres avis, generacions senceres... No és raó que hi visquin i hi morin els nostres fills, els nostre néts, i a nosaltres incumbeix la tasca de fer que puguin viure i morir en terra lliure, com a ciutadans de llur nació.  Exactament com viuen i moren aquells que ara ens refusen allò que es concedeixen, oblidant voluntàriament que els drets humans emparen, amb les persones, els pobles.

------------
 
I no oblidem mai que l’alliberament de l’home passa per l’alliberament dels pobles; ningú no pot ser lliure si se l’encadena a una altra comunitat que, per si fos poc, no tolera que sigui com és i el força, amb pressions, amb prohibicions, a abjurar la seva cultura.

Manuel de Pedrolo i Molina
(l'Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990)




dimecres, 27 de juny del 2012

inici de MARXA PER LA INDEPENDÈNCIA a Lleida, 30 de juny


ACTE NACIONAL D'ARRENCADA DE LA

MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Hi intervindrà el gran poeta de Guissona JORDI PÀMIAS, a més de Lluís Llach, Rubert de Ventós, Ferran Requejo, Patrícia Gabancho, Josep Vallverdu, Oriol Grau, Jordi Pàmies, Quim Torra, Toni Strubell, Josep Maria Vila d’Abadal i Joan Reñé, entre d’altres, i les actuacions d’Al Tall i Bonobos i la participació de Meritxell Gené.

TOTHOM EN MARXA !!




divendres, 22 de juny del 2012

MANIFEST de la MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA a la comarca de la SEGARRA


Segarrenques i segarrencs!

Després de més de trenta anys, el sistema autonòmic espanyol ha demostrat ser incapaç d’articular un model polític respectuós amb les nacions que fins ara integren l’Estat. En els darrers anys, s’ha evidenciat el divorci entre les propostes de sobirania formulades des de Catalunya i el que s’imposa des d’Espanya.

La pertinença a l’estat espanyol no només perjudica notòriament les nostres possibilitats de mantenir i incrementar el nivell de vida i benestar social sinó que, fins i tot, disminueix i limita conscientment les potencialitats del nostre desenvolupament econòmic i cultural, i atempta contra la cohesió social de la societat catalana.

La majoria de catalans i catalanes ens sentim humiliats pel tracte indigne i per la situació d’espoli que pateix la nostra nació.

Després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de juny de 2010, s’ha fet evident que només tenim dues vies: o bé desaparèixer com a nació o, per contra, iniciar un procés d’independència que ens porti a la constitució del nostre propi Estat.

El Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació i que, com a tal, no renuncia ni renunciarà mai a l’exercici del dret d’autodeterminació.

Dins la societat catalana s’ha generat un ampli moviment de rebuig al procés de destrucció econòmica i cultural a què avui està sotmès el nostre poble, així com una consciència creixent de la necessitat de recuperar l’Estat propi. Aquesta consciència s’ha manifestat de diverses maneres i s’ha materialitzat amb el naixement de l’Assemblea Nacional Catalana i de l’Associació de Municipis per la Independència.

Així doncs, des de la Segarra per la Independència convoquem a tota la ciutadania Segarra i als seus legítims representants a cadascun dels consistoris municipals a fer seu i treballar per l’objectiu de l’assoliment d’un Estat català, plenament democràtic, lliure i sobirà i integrat dins la Unió Europea. En conseqüència, donem suport a:

-       L’Associació de Municipis per la Independència, de la qual ja formen part de ple dret el CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA, així com els municipis de BIOSCA, CERVERA, ESTARÀS, GRANYANELLA, GUISSONA, IVORRA, MASSOTERES, SANAÜJA, SANT GUIM DE FREIXENET, SANT GUIM DE LA PLANA, TARROJA DE SEGARRA, TORÀ i TORREFETA I FLOREJACS, ben aviat ho ratificaran ELS PLANS DE SIÓ i MONTORNÈS  i esperem que també s'hi  adhereixen per voluntat popular els de GRANYENA, LES OLUGES, MONTOLIU, RIBERA D’ONDARA, SANT RAMON i TALAVERA.

-       La Marxa cap a la independència, que es farà durant tot l’estiu, des del seu inici el proper dissabte 30 de juny a la Seu Vella de Lleida, fins a l’11 de setembre de 2012, data en la qual tindrà lloc a la capital del país la gran manifestació per la Independència de Catalunya.

Aquest estiu, els catalans i les catalanes marxem cap a la independència! Que ningú no es quedi enrere!

Visca Catalunya!

La Segarra, 23 de juny de 2012

dijous, 21 de juny del 2012


                    per a participar en el dinar, cal avisar prèviament a segarra@assemblea.cat

dimarts, 19 de juny del 2012

LA SEGARRA MARXA PER LA INDEPENDÈNCIA




 
LA SEGARRA
MARXA PER LA INDEPENDÈNCIA

23 DE JUNY DE 2012

Penja la senyera al balcó, no et quedis a casa i vine amb nosaltres de Marxa!

9’30h:   TORÀ (Pl. de la Vall)
Amb la intervenció de les colles geganteres de Sanaüja i Torà i el suport de l’Ajuntament
Esmorzar
10’45 h: IVORRA
Amb el suport de l’Ajuntament
12h:   GUISSONA (Pl. de l’Ajuntament)
Amb la participació dels castelleres, caramellaires i el Cau de Guissona i l’actuació dels geganters de Guissona i Florejacs i Sanaüja i la intervenció de Robert Cama. Amb el suport de l’Ajuntament i Jordi Pàmias.
Vermut popular
14 h:  LES PALLARGUES
Amb la intervenció d’Adelais Pedrolo i Xavier Mayora i el  suport de l’Ajuntament.
Dinar popular (9 € adults i 4’50 € infants)
16’30 h:      SANT RAMON
Amb la intervenció de Jaume Terribas i el suport de l’Ajuntament.
18 h:  CERVERA (Pl. de la Universitat)
Amb la participació dels geganters, sardanistes i diables, la intervenció de la Coral Ginesta i Armand Forcat i el suport de l’Ajuntament.