divendres, 30 de novembre del 2012

Valoració de l'ANC sobre el resultat de les eleccions del 25N


VALORACIÓ DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA SOBRE ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS DEL 25N

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) considera que el sobiranisme i l’independentisme han sortit clarament reforçats de la contesa electoral del 25 de novembre. L’elevada participació del 69’56%, demostra que la política sí que interessa quan pot canviar les coses; acaba amb el diferencial de participació que es produïa entre les eleccions al Congrés espanyol i al Parlament català; i permet fer una anàlisi acurada de la voluntat dels catalans pel que fa al futur nacional de Catalunya.

1. La primera dada que mostra l’èxit de l’independentisme és que el Parlament de Catalunya ha passat de comptar amb 14 diputats de partits que portaven al programa la voluntat d’assolir un estat propi (10 d’ERC+4 de SI) a un total de 74 (50 de CiU, que ha inclòs al programa aquesta voluntat +21 d’ERC +3 de la CUP). És a dir, que en dos anys hi ha 60 diputats més que representen formacions que aposten perquè Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.
La diferència en vots, en aquest cas, és d’1.459.366, ja que mentre el 2010 la suma de sufragis dels partits per la independència va ser de 322.094 (ERC i SI), en les eleccions del 25 de novembre la xifra de vots ha arribat a 1.781.460 (CiU+ERC+CUP+SI).

            2. Pel que fa a partits favorables al dret a l’autodeterminació dels catalans i que van assumir els dos primers punts proposats per l’ANC (CiU, ERC, CUP, ICV i SI), han augmentat la representació al Parlament amb un diputat (de 86 a 87). El nombre absolut de vots a favor que els catalans i catalanes puguem votar en un referèndum és de 2.140.317, és a dir, 384.569 més que el 2010.

El país ha fet un pas de gegant; un canvi de paradigma: ha passat de comptar amb un Parlament autonomista a un Parlament sobiranista i majoritàriament independentista. A la vegada, les eleccions del 25N deixen un Parlament més transversal i més plural; i amb una elevada participació que el dota encara de més legitimitat i fortalesa.

Malgrat tot, l’ANC seguirà treballant intensament per aconseguir ampliar la majoria social ja existent de partidaris a la independència.

En darrer lloc, l’ANC insta als partits que facin efectiu el darrer punt que l’Assemblea va demanar-los que assumissin: “Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.”

En l’actual marc autonòmic els catalans i catalanes no tenim les eines, ni els recursos adequats per resoldre, ni tant sols per pal·liar, les conseqüències de la crisi, i només disposant d’un Estat independent podrem fer-hi front. Per això, cal que tots els partits que s’han compromès a fer la consulta deixin de banda els seus legítims interessos partidistes i es posin ràpidament a treballar perquè el poble de Catalunya pugui decidir el més aviat possible si vol constituir-se en Estat, única eina que permetrà afrontar realment i efectiva la greu crisi que pateixen els catalans i les catalanes.


dijous, 22 de novembre del 2012

Argument 7: SEGUIRÀ CATALUNYA DINS D'EUROPA?


Argument 7: CATALUNYA SERÀ EXPULSADA DE LA UNIÓ EUROPEA?


TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Moneda única: disposem de l’Euro. Avui en dia l’Estat  espanyol ja no pot devaluar la seva moneda.

Ciutadans europeus: el Tractat de Maastricht del 1992 ja va conferir als catalans l’estatus de ciutadans de la Unió Europea. Els catalans, com a ciutadans europeus que som, tenim uns drets i una protecció per part de la UE. Si ens obliguessin a deixar de ser ciutadans europeus. Europa ens estaria negant drets que ja tenim.

I Europa no ens pot restar drets, ni tan sols considerant que es vulgui encongir com a mercat, que és molt imaginar.

No hi ha cap precedent ni tampoc cap disposició per a l’expulsió d’un Estat membre, per tant la independència de Catalunya crearà dos nous estats. L’únic que es requereix dels nous estats resultants, és que tornin a negociar les condicions de l’adhesió; posem per cas, si et toca cobrar fons europeus de cohesió o contribueixes al pot comú.

Qualsevol document fundacional, com una declaració d’independència, seria una oportunitat per lligar Catalunya a la UE, especificant que el nou estat passa a ser un soci més i que la legislació comunitària hi segueix vigent.

Segons el Banc Mundial, les exportacions dels socis petits de la UE (els de menys de 15 milions d'habitants) han crescut un 50% entre el 2000 i el 2008, mentre que els grans no han passat del 35%.

Vuit de les vint economies més competitives del món tenen una població similar a la catalana, com ara Suècia (9 milions d'habitants), Àustria (8), i Finlàndia, Dinamarca i Noruega (5). I Suïssa (8) té més premis Nobel per càpita que cap altre país i té tres universitats entre les deu millors del món.

Les petites nacions juguen amb avantatge en els mercats internacionals: l'eficiència econòmica requereix especialitzar-se en  pocs productes i serveis i sovint ocupen vetes  de mercat que són massa petites per a les grans nacions”, subratlla el premi Nobel d'Economia 1992, Gary Becker.

Fins i tot si Catalunya quedés fora de la UE, “podria decidir unilateralment continuar utilitzant l'euro com a moneda de curs legal o arribar a acords amb la Unió Monetària Europea per oficialitzar-ne l'ús, com han fet Andorra i Mònaco”, explica el doctor en economia i expert en política de la competència Lluís Saurí. També el Vaticà, Liechtenstein, San Marino, Montenegro i Kosovo fan servir l'euro tot i no formar part de la Unió.



dimecres, 21 de novembre del 2012

Argument 6: CATALUNYA I EL DEUTE ESPANYOL


TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Capítol 5: 
Catalunya ha d’assumir el deute espanyol?

Com sabem que la llei obligaria a Catalunya a assumir el deute espanyol?

La realitat és que el deute espanyol va ser assumit en el seu moment pel govern d’Espanya i els mercats li reclamaran al govern d’Espanya.

Si desprès Espanya li passa una factura a Catalunya per la part proporcional d’aquest deute, ja es veurà si l’assumeix. Això dependrà del procés de negociació política i de les contrapartides que hi hagi.

Si bé no sabem si Catalunya haurà d’assumir una part del deute espanyol si s’independitza, sí sabem que haurà d’assumir aquest deute si forma part d’Espanya. SI Catalunya hagués d’assumir la part proporcional del deute li correspondria 98.800 milions d’euros (16% dels 617.731 milions) segons li correspon per població. Si a aquest 98.800 milions els hi sumem els 42.000 de deute que té ara la Generalitat, surten 141.000 milions.

El deute Català, doncs, seria del 70% del PIB,un deute perfectament assumible, que estaria molt per sota del que té l’Estat espanyol en l’actualitat i molt per sota del deute mitjà de la Unió Europea.


L'ANC DAVANT EL DISCURS DE LA POR

A falta d’una setmana per les eleccions, l’Assemblea Nacional Catalana vol fer públic el seu rebuig al to i el contingut de les declaracions d’alguns polítics espanyols i mitjans de comunicació en contra de la dignitat i el dret a decidir dels catalans i les catalanes.

L’ANC reclama als partits que no utilitzin el discurs de la por i les amenaces per desqualificar l’objectiu d’assolir la independència de Catalunya, que només depèn de la voluntat dels catalans i les catalanes. Amb mentides, tergiversacions i manipulacions no aconseguiran mai que el poble de Catalunya faci marxa enrere. En aquest sentit, l’ANC demana a polítics i ciutadans que no caiguin en provocacions per a poder acabar la campanya en serenitat.


El proper 25 de novembre, tothom ha d’anar a votar, cap vot independentista ha de quedar a casa. Cal traslladar el clam de l’11 de setembre per omplir el Parlament de diputats disposats a treballar perquè Catalunya sigui el proper estat independent d’Europa.

Assemblea Nacional Catalana

Novembre 2012

dilluns, 19 de novembre del 2012

Els candidats debaten les seves propostes electorals a Cervera




El passat divendres 16 de novembre l’Auditori de Cervera va acollir el debat “Què hem de votar el proper 25 de novembre”, organitzat per l’Assemblea Nacional de Catalunya.  L’acte fou presentat per Ramon Royes, Paer en Cap de Cervera, i Jaume Moya, coordinador de la Segarra per la Independència i moderat per Albert Turull, membre del secretariat nacional de l’ANC. Davant una vuitantena d’assistents, representants de les terres de Lleida a les llistes al Parlament de CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC, SI i CUP van contestar a un qüestionari previ relatiu al seu posicionament respectiu de cara als plantejaments de l’Assemblea sobre la sobirania del poble català, els treballs per assolir l’Estat propi i la predisposició al treball conjunt per aconseguir un nou Estat integrador, democràtic i lliure. Durant el debat, van contrastar les respectives propostes electorals. L’acte va finalitzar amb un torn de preguntes per part dels assistents en el qual el públic va poder interrogar directament als candidats respecte el seu concepte sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions, la integració dins d’Europa, l’exercici del dret a decidir i les polítiques que en matèria de seguretat, fiscalitat, sistema bancari, política energètica i protecció del medi ambient que caldria seguir en un nou Estat català independent.



Durant l’acte, la Segarra per la Independència va explicitar que l’ANC no demana el vot per cap llista ni coalició electoral, tot i que dóna suport a les candidatures que han integrat dins del seu programa els tres punts programàtics proposats des de l’Assemblea i insta a la màxima participació a les eleccions per part d’aquells que desitgin l’alliberament nacional.


D'esquera a dreta:  Santi Costa (SI), Salvador Bordes (CiU), Sara Alarcón (ERC), 
Albert Turull (ANC), Sara Vilà (IC-V), Josep A. Vilalta (CUP) i Joan Valldaura (PSC)




divendres, 9 de novembre del 2012

taula rodona: 16 de NOVEMBRE a les 7 de la tarda a Cervera


argument 5: QUÈ SERÀ DEL PIB CATALÀ?

TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Capítol 5: el Producte Interior Brut de Catalunya s'ensorrarà?



La puixança del PIB català té un bon punt de partida, consta entre els més alts de la UE, i resistirà el canvi polític gràcies a l'obertura de l'economia a l'exterior.

El PIB per càpita català, en paritat de poder de compra, se situa en setena posició de l'anomenada UE-15, és a dir, els quinze països primigenis de la Unió i més potents econòmicament. L'índex sobre la mitjana és de 109, al voltant d'uns 28.200 euros per càpita en termes absoluts.

L'estat català disposaria dels recursos del dèficit fiscal que ara llisquen cap a Madrid.

La Generalitat captaria entre 16.000 i 20.000 milions més, que revertirien de manera positiva en el PIB perquè serien recursos públics gastats a Catalunya.

Per cada euro de l'actual dèficit fiscal gastat a Catalunya, el PIB augmentaria entre 1,3 i 1,4 euros, fins i tot descomptant un eventual boicot comercial espanyol equivalent a un 5%; això representaria un creixement estimat del PIB català de 25.000 milions d’euros gràcies a l’efecte multiplicador de la despesa pública provinent del dèficit fiscal actual.


dijous, 8 de novembre del 2012

Manifest del Fòrum Ondara davant la situació de Catalunya


Davant la situació de Catalunya
Manifest del Fòrum Ondara


Davant la situació que està vivint Catalunya, nosaltres, capellans de la diòcesi de Solsona que formem i ens reunim en el Fòrum Ondara, no solament contemplem com a espectadors el que està passant, sinó que volem ser actors de la nostra realitat. L’Església –i nosaltres som Església– ha d’estar immersa dins la societat que vivim i, per tant hem d’exercir de ciutadans i aportar el nostre gra de sorra també des del punt de vista cristià.

La crisi general que vivim ens ha portat a adornar-nos, d’una manera més realista i crua, de la situació social i política que viu Catalunya des que va perdre les seves institucions per la força de les armes i de la violència genocida i la repressió sistemàtica, i a punt ha estat al llarg de la història de perdre també la seva llengua i la seva cultura mil·lenària. Gràcies a Déu, la dignitat s’ha anat conservant i això ha fet que hagi perviscut en mig de les tempestes. L’Església no hi ha estat al marge.

Si el que va passar ara fa tres-cents anys passés ara, seria objecte d’un judici als tribunals internacionals –com ho veiem en esdeveniments recents–. Tanmateix, no podem judicar la història passada, però sí que se n’ha de rescabalar les conseqüències. L’única manera, però, de fer-ho és amb els valors de la democràcia i de la voluntat majoritària del poble. I ara el poble està manifestant el seu desig noble d’independència per mitjans pacífics i respectuosos. I els polítics, si veritablement són demòcrates, han d’escoltar el poble i fer possible que manifesti per les urnes el que vol.

Contemplem, no obstant, atònits, com des d’Espanya s’intenta segar l’herba sota els peus i, amb amenaces explícites o velades i amb falsedats i maquinacions antidemocràtiques, atemoreix el poble, perquè acoti una vegada més el cap, perquè calli i continuï la dependència.

Des de la nostra fe i des dels valors evangèlics de respecte a la dignitat de les persones i dels pobles, de pau, convivència i llibertat, denunciem les manipulacions per fer callar la voluntat popular i animem la nostra gent i totes les persones de Catalunya a què no tinguin por i manifestin pacíficament i per mitjans democràtics la seva voluntat. I si aquesta voluntat es dirigeix majoritàriament cap a la independència de Catalunya, no tinguem por, que la nostra dignitat com a nació farà que ens en sortim.

Solsona, 6 de novembre de 2012



dimecres, 7 de novembre del 2012

argument 4: COBRAREM L'ATUR I ELS SUBSIDIS?


TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Capítol 4: l'atur i els subsidis

Un nou escenari faria precisament més sostenible el sistema, ja que una Catalunya independent tindria més recursos per frenar la sagnia de l'atur.

El millor, apunten, és que no hi ha cap guardiola que s'hagi de repartir –cosa bona si el divorci no fos de mutu acord- perquè els recursos per pagar les prestacions es calculen anualment en els pressupostos generals de l'Estat, però es generen mes a mes amb les cotitzacions de treballadors i empresaris.

Com que els diners que es fan servir per pagar les prestacions d'atur surten dels impostos dels ciutadans, ho calculis com ho calculis tindríem diners suficients fins i tot per millorar les ajudes.

Si Catalunya es quedés tot el que recapta, tindria més diners per complir amb el Servei d'Ocupació.






dilluns, 5 de novembre del 2012

argument 3: COBRAREM LES PENSIONS?


TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE 
LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Capítol 3: les Pensions

El sistema de Seguretat Social espanyol és un sistema de repartiment:

Les cotitzacions que recapta en cada moment serveixen per fer front a les pensions que s’han de pagar en cada moment. Un sistema català de Seguretat Social garanteix automàticament el pagament de les pensions.

Catalunya pateix un dèficit fiscal amb l’estat espanyol en l’àmbit de la Seguretat Social.

L’estudi fet pel Centre d’Estudis Sobiranistes (CES) demostra que el sistema propi català permetria augmentar el nivell de les pensions i/o garantir la sostenibilitat futura del sistema, acumulant un fons de reserva superior.

Espoliació al sistema de pensions català , període 2004 – 2007:

+ 88.945 milions €, el 23,9% de tot l’Estat, ha pagat Catalunya
- 75.847 milions el 20,6%, han rebut els pensionistes catalans

- 13.097 milions d’euros €

Una Catalunya independent milloraria les pensions:

Catalunya aporta el 19,2% de les cotitzacions socials de l’Estat i només rep un 17,3% de les prestacions. Entre el 2002 i el 2008 la diferència va ser d’entre 2.400 i 3.200 milions d’euros per any en contra de Catalunya i en total s’hauria pogut estalviar fins a 19.452 milions. Això  permetria incrementar cada pensió catalana en 2.445 anuals

Resum de l’espoliació dels pensionistes

Amb l’Estat propi els 13.097 M€ (2004-07) els repartirem així:

1.      Incrementar les pensions de jubilats i vídues un 25%: 175€ cada mes x 14 pagues = 2450 euros/any
2.      Abaixar les cotitzacions d’empreses i treballadors un 14’70% mantenint les actuals pensions.
3.      Nodrir un fons de reserva per cobrir les pensions futures.


divendres, 2 de novembre del 2012

argument 2: TRAURAN L'EXÈRCIT?

TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE 
LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Capítol 2: Trauran l'exèrcit?

L’exèrcit espanyol està integrat a l’OTAN i a la Unió Militar Europea. Quines unitats farien intervenir?, les que tenen a l’OTAN?, i amb quins equipaments?


Una resposta d’aquest tipus suposaria l’estigmatització internacional d’Espanya i, a mitjà termini, l’expulsió de la Unió Europea.

Espanya ha de decidir si vol ser com qualsevol país europeu o bé com la Turquia que nega els drets elementals als kurds i altres minories, i per això està fora de la Unió Europea. Una intervenció de l'exèrcit és contrària al dret de la Unió Europea.


"A l'Estat espanyol se li suspendrien els seus drets de vots a les institucions" (Héctor López Bofill, professor de Dret Constitucional).


"No pots ser membre de la UE si utilitzes la força o tractes d'aplicar alguna mena de
força contra un moviment independentista majoritari. Seria escandalós" (Ambrose Evans-Pritchard, cap d'informació econòmica internacional de The Daily Telegraph).

Font: Fundació Catalunya Estat