La primera gran acció
de l’ANC es converteix en la campanya independentista més important dels
darrers anys
41 dies, 222 actes i quasi 30.000 persones mobilitzades. Aquest és el resum en xifres de la Marxa cap a la Independència, la primera gran acció de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) des de la seva constitució, que el passat 5 d’agost va arribar al seu equador. A dia 8 d’agost, i amb la vista posada a la concentració unitària de l’11 de setembre a Barcelona que marcarà la seva culminació, la Marxa s’ha convertit en la campanya independentista més important dels darrers temps, tant per la seva durada, com per la quantitat d’actes i la seva capacitat de mobilització arreu del país.
El principal objectiu de la Marxa és el d’estendre la necessitat d’assolir
l’Estat Propi i el missatge de l’ANC arreu del país. El seu format, multitud
d’actes escampats pel territori durant més de 70 dies, ha quallat tot i les
dificultats que comporta l’època, i les xarxes socials van plenes d’imatges i
comentaris sobre la Marxa (l’etiqueta #marxaANC va arribar a ser TT a l’Estat
espanyol el dia que va iniciar l’acció a Lleida).
El futur: una vuitantena d’actes per davant
La Marxa continua amb una vuitantena d’actes previstos fins arribar a la
concentració de l’11 de setembre; tres dels quals són especialment rellevants.
El proper diumenge 19 d’agost, la Marxa arribarà a la Jonquera en un acte
transfronterer organitzat conjuntament entre l'ANC de la Catalunya Nord i la de
l'Alt Empordà sota el lema ‘Esborrem la frontera’. Hi haurà cinc caravanes de vehicles que
confluiran a la Jonquera, en un acte amb múltiples intervencions i en què tots els beneficis que
s’aconsegueixin per les diferents activitats que es duguin a terme i el bar es
dedicaran íntegrament a la campanya FOC AL COR, Salvem l'Empordà!.
El dissabte 25 d’agost hi ha organitzat un acte a
Montserrat en què ressonaran de nou els tocs del timbaler del Bruc; i una
setmana després, l’1 d’agost, acabarem la
marxa de la llibertat i començarem la de la independència fent el
recorregut de Montblanc al Monestir de Poblet que no es va poder realitzar
l’any 1976 a causa de la repressió policial amb algun dels seus protagonistes.
De l’arrencada a Lleida a l’enterrament de l’Estatut
La Marxa va arrencar el passat 30 de juny a
Lleida, en un acte a la Seu Vella en què hi van participar més de 3.000
persones. Allà, diverses personalitats van donar el tret de sortida a l’acció
amb la lectura d’un Manifest que està sent el
nexe d’unió dels actes que es duen a terme. Marxes, caravanes de cotxes, xerrades,
debats, actes polítics o penjada d’estelades són els múltiples formats que han
adquirit fins el moment els actes.
D’entre els més destacats, hi ha la Marxa cap a la Independència que recórrer la Segarra el 23 de juny, qie va mobilitzar mig miler de persones al llarg de tota la jornada; el debat a Arenys de Mar entre
representants polítics sobre el full de ruta de l’ANC que va omplir el Teatre
Principal el passat 13 de juliol; l’arribada de la Marxa a les Borges Blanques amb el Pep
Cruanyes, el Francesc Ribera, el Ferran Casas, l’Enric Mir i el Josep Maria
Vila d’Abadal també el dia 13; la caravana independentista que va recórrer el
Baix Ebre el passat 14 de juliol, i en què es van recollir les banderes
espanyoles de diversos ajuntaments per retornar-les a la delegación del gobierno; les caravanes que han aglutinat centenars
de vehicles al Vallès Oriental, el Maresme o a les comarques del Camp de Tarragona;
la marxa de resistència Ulldeter-Roda de Ter, que va mobilitzar 2.000 persones en el seu pas per diverses poblacions el
passat 22 de juliol; l’enterrament de l’etapa estatutària que es va escenificar a Miravet el passat 28 de
juliol, el mateix dia que 500 persones van marxar per Badalona; o les més de 2.500
persones que es van mullar per la independència el 7 d’agost a Palamós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada