(article de Jaume Terribas, publicat al Punt Avui de diumenge 19 de maig)
En aquest mateix diari fa tan sols un any vaig publicar un
article titulat “No m’ho puc creure” dient que el President Mas no deixaria
passar l’oportunitat de tenir l’honor de ser continuador de la tasca feta pel
President Macià, i amb la perseverància que li és habitual ,està demostrant al
poble de Catalunya que la seva voluntat ens portarà a bon port. Ho manifesta
per activa i per passiva, segueix el pla establert i compleix. Com ?...doncs si s’acompleixen
dues condicions necessàries que fonamentalment no depenen d’ell exclusivament,
sinó del mateix poble català que va demostrar el passat onze de Setembre la
voluntat de ser un NOU D’EUROPA ESTAT.
Les condicions a complir són clares i meridianes, la primera
és continuar treballant units fins
arribar a manifestar democràticament la voluntat de decidir el que vàrem
demanar fa tan sols vuit mesos i la segona és mantenir l’esperança i la il·lusió
viva d’haver encertat el camí de llibertat.
Cap organització ni partit ha estat capaç de preveure la
velocitat de creuer que portem per arribar a l’objectiu. Precisament tot el
contrari, sovint les noticies són portadores d’entrebancs i desencerts d’uns i
altres. Els corresponents als adversaris no són pas novetat, tots ho prevèiem,
ho dèiem i esperàvem, per tant res de nou.
Ara be, el que no podíem preveure ni esperar, és que els
protagonismes personals, o tal vegada les enveges, contribuïssin a sembrar el
desconcert o la desorientació entre la ciutadania que està frisant per poder
governar-se de veritat, i està il·lusionada per assolir un Estat Català. Cal
denunciar públicament a propis i estranys (Diputats, Consellers, opinadors i
tutti quanti) que són intolerables les
seves actituds públiques, que com a mínim, cal qualificar de malèvoles o
mancades de prudència i d’excés de protagonisme. Aquestes actuacions tal vegada
són motivades per l’excessiva tolerància del President de Catalunya,
conseqüència lògica, per la gravetat del moment actual, que alguns sembla
desconeixen, per superar les dificultats d’ofegament financer que promou el
Govern espanyol; i també algunes
entitats catalanes, financeres i empresarials a les que la seva covardia, la seva por o la seva cobdícia
les encega. Tal vegada arribarà el moment de treure “ la rauxa catalana” , quan s’excedeix en la
seva funció alguns càrrecs, i que li recordin el deure moral que tot polític
sobiranista ha assumit “voluntàriament” amb Catalunya,. No cal citar noms que
tothom te al cap.
La segona condició, a complir per totes les organitzacions
que es considerin sobiranistes, és la confiança en el M.H. President, el seu
equip de govern i els partits que s’han compromès, fins ara, a la celebració
d’una consulta clara per la independència. És important portar endavant totes
les iniciatives populars que cerquin l’objectiu comú, no és hora de matissos
estratègics que indueixin a la confusió. Cal anar pas a pas, units (ANC,
Omnium, AMI, Procés Constituent, etc.. ) doncs hi ha feina per a tothom i cal saber,
que l’hora de debatre els matissos i molts altres temes, serà després d’haver
rebut del poble català el mandat, de construir un estat propi i el
reconeixement mundial com un Estat independent.
Cal recordar les paraules de “Don Quijote de la Mancha”
? ladran… luego cavalgamos !!!
En Jaume Terribas, a Sant Ramon
(Marxa per la Independència a la Segara)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada