L’ANC davant l’acord entre CiU i ERC

L’ANC davant l’acord entre CiU i ERC en l’endegament de la desena legislatura

L’Assemblea Nacional Catalana es congratula de la signatura de l’acord entre CiU i ERC en l’endegament de la desena legislatura, i el considera un pas en el camí de la unitat d’acció política i social necessària per arribar a assolir l’estat propi independent, un nou marc polític de llibertat col·lectiva en el qual podrem disposar d’instruments adequats per a sortir de la crisi i per construir entre tots el model de país que necessitem.

L’ANC demana, alhora, a tots els nostres representants polítics que continuïn avançant en el camí de l’acord per tal que l’objectiu del nou Estat independent sigui defensat per un ventall social i polític al més ampli possible.


L’ANC manifesta la seva ferma disposició a participar activament en les iniciatives de col·laboració que es vagin establint entre les diferents forces polítiques i socials de Catalunya per tal de poder fer efectiu l’exercici del dret d’autodeterminació amb la celebració de la consulta oficial sobre la independència, consulta que haurà de tenir lloc en un termini de temps el més curt possible i no més enllà de l’any 2014.
Barcelona, 20-12-2012

COMUNICAT DE L'ANC AMB RELACIÓ A LES DIFICULTATS PER ARRIBAR A UN ACORD SOBRE LA CONSULTA

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) emet un comunicat davant les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, que indiquen la presència d’algunes dificultats per arribar a un acord sobre la consulta d’autodeterminació de Catalunya

Davant les notícies aparegudes als mitjans de comunicació, que indiquen la presència d'algunes dificultats per arribar a un acord sobre la consulta d'autodeterminació de Catalunya, el Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana:

1. Recorda que el sentit de la històrica mobilització del proppassat dia 11 de setembre va ser inequívoc a favor de la independència de Catalunya.

2. Considera que el resultat de les eleccions del dia 25 de novembre va ser inequívoc a favor de l'exercici del dret a l'autodeterminació, tal com va saber interpretar majoritàriament la premsa internacional.

3. Finalment, considera que aquesta voluntat popular s'ha de plasmar en un govern fort capaç d'encaminar el futur nacional i social del país, afrontant els efectes de la crisi, creant les estructures d'Estat necessàries i consensuant el full de ruta per a l'exercici del dret a l'Autodeterminació del poble de Catalunya.

En conseqüència:

1.      Exigeix als partits polítics que anteposin les necessitats del país als interessos de partit.

2.      Exhorta les forces polítiques del país, i en particular aquelles que són favorables a l'exercici del dret a l'autodeterminació, a arribar als acords necessaris per a fer possible, al llarg de la propera legislatura, una consulta sobre l'estatus polític futur de Catalunya, en compliment dels respectius compromisos electorals.

3.      Exhorta també totes les forces polítiques a facilitar la governabilitat del país per a poder afrontar la greu situació econòmica a què ens està abocant, sobretot, l'asfíxia econòmica que l’Estat espanyol exerceix damunt de Catalunya i que recau sobre tots els seus ciutadans, sigui quin sigui el seu origen o la seva condició.

4.      Expressa que l'ANC continuarà vetllant perquè la consulta es faci en aquesta legislatura, mantenint les mobilitzacions populars que calguin. Seguirem treballant igualment per a garantir la cohesió del poble de Catalunya i per fer arribar a tothom els arguments que demostren, entre altres coses, que la independència és l’única solució viable per a garantir un futur digne i pròsper per a les generacions, presents i futures, de catalans i catalanes.

Barcelona, 15 de desembre de 2012

COMUNICAT DE L’ANC SOBRE L’ATAC A LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA DEL GOVERN ESPANYOL

En relació al projecte de llei de la qualitat educativa impulsada pel govern espanyol, en què el català passaria a ser una llengua residual a l’ensenyament, l’Assemblea Nacional Catalana constata:

Que el projecte de llei és l’atac més greu a la llengua catalana des de la fi de la dictadura franquista. Un atac covard, fet públic un cop han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, que respon a l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’Estat espanyol de menyspreu i residualització de la llengua catalana; especialment pel que fa al model educatiu de la immersió lingüística.

Que la llei no tan sols denigra el català, sinó que atempta contra la cohesió del poble català cercant la segregació i divisió entre catalans catalanoparlants i catalans castellanoparlants per crear un conflicte lingüístic inexistent a Catalunya. Som els catalans i les catalanes els que hem escollit lliurement el nostre model educatiu i no permetrem que cap ingerència vulneri la nostra voluntat. La immersió lingüística i l’ús del català com a llengua vehicular a les escoles és i continuarà sent un model d’èxit, que a més és reconegut per experts i institucions europees.

Que l’atac del govern espanyol no es pot desvincular del context polític. Mai no havien arribat tan lluny en els més de trenta anys de monarquia parlamentària, perquè mai no havíem estat tan a prop d’assolir la nostra llibertat.

Que l’única resposta possible a aquesta llei passa per la desobediència civil i pel front comú de partits, sindicats, entitats i del conjunt de la societat contra aquest nou atac, en una resposta contundent, pacífica i clara.

Que es fa evident novament que la independència és l’única solució possible i desitjable per la supervivència cultural i econòmica del país. Qualsevol falsa sortida no resoldrà els anhels d’una societat que, tal com s’evidencia en els resultats del 25N, ha optat majoritàriament perquè Catalunya sigui el proper estat d’Europa.

Que els atacs i les dificultats són un impuls per treballar encara més persistentment per la construcció d’un nou país, un projecte il•lusionant i inclusiu que compta amb tots els catalans i les catalanes.

Finalment, l’ANC s’adhereix a les mesures i convocatòries sorgides per respondre a aquest atac des de Som Escola, i fa una crida als seus adherits i al conjunt de la societat a mobilitzar-se per defensar l’educació catalana.

INDEPENDÈNCIA ÉS LLIBERTAT

CATALUNYA NOU ESTAT

Barcelona, 4-12-2012

Valoració de l'ANC sobre el resultat de les eleccions del 25N

VALORACIÓ DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA SOBRE ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS DEL 25N

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) considera que el sobiranisme i l’independentisme han sortit clarament reforçats de la contesa electoral del 25 de novembre. L’elevada participació del 69’56%, demostra que la política sí que interessa quan pot canviar les coses; acaba amb el diferencial de participació que es produïa entre les eleccions al Congrés espanyol i al Parlament català; i permet fer una anàlisi acurada de la voluntat dels catalans pel que fa al futur nacional de Catalunya.

1. La primera dada que mostra l’èxit de l’independentisme és que el Parlament de Catalunya ha passat de comptar amb 14 diputats de partits que portaven al programa la voluntat d’assolir un estat propi (10 d’ERC+4 de SI) a un total de 74 (50 de CiU, que ha inclòs al programa aquesta voluntat +21 d’ERC +3 de la CUP). És a dir, que en dos anys hi ha 60 diputats més que representen formacions que aposten perquè Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa.

La diferència en vots, en aquest cas, és d’1.459.366, ja que mentre el 2010 la suma de sufragis dels partits per la independència va ser de 322.094 (ERC i SI), en les eleccions del 25 de novembre la xifra de vots ha arribat a 1.781.460 (CiU+ERC+CUP+SI).

            2. Pel que fa a partits favorables al dret a l’autodeterminació dels catalans i que van assumir els dos primers punts proposats per l’ANC (CiU, ERC, CUP, ICV i SI), han augmentat la representació al Parlament amb un diputat (de 86 a 87). El nombre absolut de vots a favor que els catalans i catalanes puguem votar en un referèndum és de 2.140.317, és a dir, 384.569 més que el 2010.

El país ha fet un pas de gegant; un canvi de paradigma: ha passat de comptar amb un Parlament autonomista a un Parlament sobiranista i majoritàriament independentista. A la vegada, les eleccions del 25N deixen un Parlament més transversal i més plural; i amb una elevada participació que el dota encara de més legitimitat i fortalesa.

Malgrat tot, l’ANC seguirà treballant intensament per aconseguir ampliar la majoria social ja existent de partidaris a la independència.

En darrer lloc, l’ANC insta als partits que facin efectiu el darrer punt que l’Assemblea va demanar-los que assumissin: “Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè el procés de constitució del nou Estat independent sigui el més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i catalanes.”

En l’actual marc autonòmic els catalans i catalanes no tenim les eines, ni els recursos adequats per resoldre, ni tant sols per pal·liar, les conseqüències de la crisi, i només disposant d’un Estat independent podrem fer-hi front. Per això, cal que tots els partits que s’han compromès a fer la consulta deixin de banda els seus legítims interessos partidistes i es posin ràpidament a treballar perquè el poble de Catalunya pugui decidir el més aviat possible si vol constituir-se en Estat, única eina que permetrà afrontar realment i efectiva la greu crisi que pateixen els catalans i les catalanes.

Argument 7: SEGUIRÀ CATALUNYA DINS D'EUROPA?

Argument 7: CATALUNYA SERÀ EXPULSADA DE LA UNIÓ EUROPEA?

TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Moneda única: disposem de l’Euro. Avui en dia l’Estat  espanyol ja no pot devaluar la seva moneda.

Ciutadans europeus: el Tractat de Maastricht del 1992 ja va conferir als catalans l’estatus de ciutadans de la Unió Europea. Els catalans, com a ciutadans europeus que som, tenim uns drets i una protecció per part de la UE. Si ens obliguessin a deixar de ser ciutadans europeus. Europa ens estaria negant drets que ja tenim.

I Europa no ens pot restar drets, ni tan sols considerant que es vulgui encongir com a mercat, que és molt imaginar.

No hi ha cap precedent ni tampoc cap disposició per a l’expulsió d’un Estat membre, per tant la independència de Catalunya crearà dos nous estats. L’únic que es requereix dels nous estats resultants, és que tornin a negociar les condicions de l’adhesió; posem per cas, si et toca cobrar fons europeus de cohesió o contribueixes al pot comú.

Qualsevol document fundacional, com una declaració d’independència, seria una oportunitat per lligar Catalunya a la UE, especificant que el nou estat passa a ser un soci més i que la legislació comunitària hi segueix vigent.

Segons el Banc Mundial, les exportacions dels socis petits de la UE (els de menys de 15 milions d'habitants) han crescut un 50% entre el 2000 i el 2008, mentre que els grans no han passat del 35%.

Vuit de les vint economies més competitives del món tenen una població similar a la catalana, com ara Suècia (9 milions d'habitants), Àustria (8), i Finlàndia, Dinamarca i Noruega (5). I Suïssa (8) té més premis Nobel per càpita que cap altre país i té tres universitats entre les deu millors del món.

“Les petites nacions juguen amb avantatge en els mercats internacionals: l'eficiència econòmica requereix especialitzar-se en  pocs productes i serveis i sovint ocupen vetes  de mercat que són massa petites per a les grans nacions”, subratlla el premi Nobel d'Economia 1992, Gary Becker.

Fins i tot si Catalunya quedés fora de la UE, “podria decidir unilateralment continuar utilitzant l'euro com a moneda de curs legal o arribar a acords amb la Unió Monetària Europea per oficialitzar-ne l'ús, com han fet Andorra i Mònaco”, explica el doctor en economia i expert en política de la competència Lluís Saurí. També el Vaticà, Liechtenstein, San Marino, Montenegro i Kosovo fan servir l'euro tot i no formar part de la Unió.

Argument 6: CATALUNYA I EL DEUTE ESPANYOL

TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Capítol 5: Catalunya ha d’assumir el deute espanyol?

Com sabem que la llei obligaria a Catalunya a assumir el deute espanyol?

La realitat és que el deute espanyol va ser assumit en el seu moment pel govern d’Espanya i els mercats li reclamaran al govern d’Espanya.

Si desprès Espanya li passa una factura a Catalunya per la part proporcional d’aquest deute, ja es veurà si l’assumeix. Això dependrà del procés de negociació política i de les contrapartides que hi hagi.

Si bé no sabem si Catalunya haurà d’assumir una part del deute espanyol si s’independitza, sí sabem que haurà d’assumir aquest deute si forma part d’Espanya. SI Catalunya hagués d’assumir la part proporcional del deute li correspondria 98.800 milions d’euros (16% dels 617.731 milions) segons li correspon per població. Si a aquest 98.800 milions els hi sumem els 42.000 de deute que té ara la Generalitat, surten 141.000 milions.

El deute Català, doncs, seria del 70% del PIB,un deute perfectament assumible, que estaria molt per sota del que té l’Estat espanyol en l’actualitat i molt per sota del deute mitjà de la Unió Europea.

L'ANC DAVANT EL DISCURS DE LA POR

A falta d’una setmana per les eleccions, l’Assemblea Nacional Catalana vol fer públic el seu rebuig al to i el contingut de les declaracions d’alguns polítics espanyols i mitjans de comunicació en contra de la dignitat i el dret a decidir dels catalans i les catalanes.

L’ANC reclama als partits que no utilitzin el discurs de la por i les amenaces per desqualificar l’objectiu d’assolir la independència de Catalunya, que només depèn de la voluntat dels catalans i les catalanes. Amb mentides, tergiversacions i manipulacions no aconseguiran mai que el poble de Catalunya faci marxa enrere. En aquest sentit, l’ANC demana a polítics i ciutadans que no caiguin en provocacions per a poder acabar la campanya en serenitat.


El proper 25 de novembre, tothom ha d’anar a votar, cap vot independentista ha de quedar a casa. Cal traslladar el clam de l’11 de setembre per omplir el Parlament de diputats disposats a treballar perquè Catalunya sigui el proper estat independent d’Europa.

Assemblea Nacional Catalana

Novembre 2012