Des de que el passat mes
d’octubre, l’Assemblea Nacional de Catalunya constituís la seva territorial a
la nostra comarca, la Segarra per la Independència, quelcom ha canviat. No és
només el compromís assumit per la gran majoria dels nostres ajuntaments, ni la
participació massiva de la gent de la comarca als actes de la Marxa cap a la
Independència, ni la profusió de
senyeres estelades que han omplert balcons i finestres i els murs dels nostres
edificis més emblemàtics, ni tan sols la marea de segarrencs i segarrenques que
vam acudir el passat 11 de setembre a la gran manifestació per la Independència
de Catalunya...
Allò que realment ha canviat és
que la por ha quedat enrere. És ben possible que la campanya informativa
realitzada, exposant els avantatges culturals, socials i econòmics que suposarà
pel nostre país la consecució de la seva independència hagi ajudat a molts a
convèncer-se de la bondat del projecte independentista, però és ben segur que
molts, des del seu fur intern, ja tenien aquesta percepció i aquest anhel de
llibertat. La Marxa cap a la Independència ha derrotat la por que després de
més de setanta anys d’anorreament, repressió, escarni i espoli a la catalanitat
ens tenallava i ens impedia alçar la veu. Ara ja tothom ha pogut assolir la
consciència que la voluntat de sobirania per la nostra Nació és ja un sentiment
àmpliament majoritari i ha perdut tota recança de mostrar obertament la seva
il·lusió de futur. Sabedors que la supervivència, la dignitat i l’avenç de
Catalunya passa inexorablement pel reconeixement de la seva condició d’Estat
dins la Unió europea, les segarrenques i els segarrencs hem decidit donar un
pas endavant, valent, compromès i sense aturador, i fer saber a tota la nació i
a tot el món que també volem participar en aquest trajecte cap a l’alliberament
nacional.
Encara hi ha molta feina a fer, i
la satisfacció i el cofoisme de l’èxit absolut de la manifestació de l’11 de
setembre de 2012 no ens farà caure en l’autocomplaença i la passivitat. El
compromís ens exigeix que seguim endavant amb una feina que, amb rigor,
sacrifici i entusiasme, ens permetrà arribar molt abans del què pensem a la
fita de l’alliberament nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada