argument 1: ENS FARAN BOICOT?

TOT ALLÒ QUE VOLS SABER SOBRE 
LA INDEPENDÈNCIA O QUE DESITGES ACLARIR 

Capítol 1: Ens faran boicot?

Els economistes M. Guinjoan i X. Cuadras catalans i, de rebot, molts ciutadans, han volgut avaluar el pes real de la reacció subsegüent a la independència de Catalunya, que tant atemoreix els empresaris i, de rebot, molts ciutadans.

Com que l’espoliació fiscal és d’un 9,5% - 10% del PIB, 
si Catalunya es declarés independent, el balanç seria clarament positiu, amb beneficis molt substancials per als catalans, i això comptant amb un hipotètic boicot comercial espanyol, que podria
arribar a ser del 4% del PIB.

Dèficit fiscal 10% del PIB – Boicot comercial 4% del PIB  
= Beneficis del 6% del PIB

Tenim por del possible boicot, però avui ja el patim: “Espanya només ens compra el que no pot comprar a Espanya”.

Al 1986 el 90% del que exportava Catalunya anava al mercat espanyol. Avui, 2011 Catalunya ja ven més al món, que a la resta de l’Estat: 23% mercat interior, 24% Espanya i 53% exportació

El boicot preocupa, però no fa por.

Font: Fundació Catalunya Estat

La viabilitat de l’Estat català es demostra a Cervera

El passat divendres 26 d’octubre, organitzat per la Segarra per la Independència i amb el suport del Cercle Català de Negocis va tenir lloc a la sala Buireu de Cervera la xerrada titulada “La viabilitat econòmica de la independència”. En l’acte, Jordi Bages-Querol,  comunicador i  membre del comitè executiu del CCN, va exposar amb dades econòmiques contrastades que un Estat Català independent i integrat dins la Unió Europea seria no només viable, sinó molt beneficiós pel desenvolupament del país.

A l’acte hi van assistir un centenar de persones que varen participar activament en el col·loqui que va tenir lloc després de la conferència. Durant el debat, els presents varen poder aclarir els seus dubtes sobre les pensions, la fiscalitat i l’esdevenir econòmic d’una Catalunya sobirana. Alhora va servir per denunciar l’estratègia de la por i de la falsedat amb què les forces contràries al projecte sobiranista pretenen contrarestar l’auge del vot independentista previst a les eleccions del proper 25 de novembre.

Convertim el clam de la Diada en vots

“Hem de convertir el clam de la Diada en vots”

L’ANC demana que cap independentista es quedi a casa el 25N i fa públics tres punts perquè els partits els incloguin al seu programa electoral

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic el seu posicionament sobre les eleccions “plebiscitàries” del proper 25 de novembre al Parlament de Catalunya. L’Àngels Folch i la Carme Forcadell, membres del Secretariat Nacional de l’ANC, han explicat en roda de premsa que han demanat als partits polítics que incloguin al seu programa electoral tres punts en què es comprometen a treballar units per assolir un “nou Estat independent”.

1) La sobirania de Catalunya resideix en el poble català. El poble català és qui ha de ser consultat a l’hora     de decidir la relació política que vol establir amb la resta de pobles i Estats del món.

2) Ens posarem a treballar immediatament perquè, en la 

propera legislatura, Catalunya esdevingui un  nou Estat 

d’Europa.

3) Treballarem conjuntament amb la resta de grups polítics perquè

el procés de constitució del nou estat independent sigui el 

més consensuat possible i esdevingui l’Estat de tots els catalans i c

atalanes.

Forcadell ha destacat la importància dels comicis i ha remarcat que tots els independentistes han de votar: “hem de convertir el clam de la Diada en vots”. En aquest sentit, la presidenta de l’ANC ha explicat que l’objectiu de l’Assemblea és que el Parlament resultant d’aquestes eleccions tingui el màxim de diputats independentistes, molts més que els actuals, ja que haurà de ser el Parlament que culmini el procés d’emancipació català.

Per la seva banda, Folch ha explicat que el document de l’ANC es “basa en quatre principis bàsics: dignitat, democràcia, justícia i llibertat”. L’escrit apunta que als comicis de novembre caldrà “decidir entre dos models antagònics de país: continuar essent una autonomia subordinada a les ordres d’un Estat Espanyol centralitzador […] o emprendre el camí de la recuperació de la nostra independència política, de la llibertat, la dignitat, la democràcia de base i la justícia social, apostant per fer de Catalunya un nou estat d’Europa”.

Cervera ja és Territori Català Lliure

Per majoria absoluta, el consistori de Cervera ha declarat la capital de la Segarra Territori Català Lliure. La moció fou presentada al Ple de la Paeria per Acord Municipal per Cervera (ERC-INSE), conjuntament amb CiU, i la integritat del seu text va rebre el suport, a més de la totalitat dels paers de CiU i d'ERC-INSE, d’un vot favorable per part d'un regidor del PSC; quatre abstencions varen venir de les files de SiF i PSC i l’únic vot en contra fou emès pel braç alçat de PxCat.

El text de la moció insta al Parlament de Catalunya sotmetre a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya i, si s’escau, convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, i a ordenar un seguit de mesures de transició fins a la constitució formal de l’Estat català, tot apel·lant a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol.

Des de Segarra per la Independència felicitem als paers de Cervera pel seu compromís, la seva valentia i el rigor democràtic del seu gest i encoratgem als demés consistoris i representants municipals de la Segarra i de tota Catalunya a seguir-ne l’exemple.

No despengis l'estelada

moció CERVERA, TERRITORI CATALÀ LLIURE

Aquest dijous, dia 11 d'octubre a les 20h, el Ple municipal de l'Ajuntament de Cervera sotmetrà a votació la moció per declarar el municipi de Cervera com a territori català lliure. Us animem a assistir al Ple i, alhora, a fer extensiva aquesta moció a tots els municipis de la Segarra. 

El text de la moció proposAda és el següent:

DECLARACIÓ MUNICIPAL D’INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

 

Davant el context d’emergència nacional que viu Catalunya, es presenta per a l’aprovació del Ple la següent moció-declaració:

“Per la present, ens adrecem al Parlament de Catalunya, en general, i a tots els seus grups parlamentaris, en particular, per tal que la Cambra Catalana assumeixi, de forma unilateral i a tots els efectes, la plena sobirania de la nació catalana, en la perspectiva de la constitució d’un estat català lliure, independent, democràtic i social.

En la consulta popular celebrada el dia 25 d’Abril de 2010, la ciutat de Cervera va expressar un sentiment molt majoritari de la seva població a favor de la independència de Catalunya, amb el 92,2%  dels vots a favor amb una participació del 19,7% de les 1.532 persones majors de 18 anys i  68 de 16 a 18 anys. El cens oficial era de 5.892 persones i el cens de la votació era de 7.783 persones a partir dels 16 anys.

 Aquesta és la força que ens empeny a subscriure la present així com a declarar el municipi de Cervera com a territori català lliure i, a l’espera que el Parlament de Catalunya dicti la legislació legalment aplicable, la legislació i els reglaments d’abast espanyol seran vigents de forma provisional.

Aquests acords estan determinats per la gravíssima situació social i econòmica que pateixen els veïns i veïnes de Cervera i, per extensió, de tot el poble de Catalunya com a conseqüència de la seva pertinença a l’Estat Espanyol. Avui, a Catalunya, l’atur afecta a 700.000 persones, el 20% de la població es troba al llindar de la pobresa, el 40 % d’activitats econòmiques estan en perill de desaparèixer i l’espoli fiscal suposa 16.000 milions d’euros per Catalunya i, localment, 5.582.000 euros anuals. És, doncs, davant d’aquest context crític que viu el país que cal actuar amb fermesa i en defensa dels interessos col·lectius generant un clima de confiança i esperança pel poble català. L’Estat Espanyol ha demostrat la seva incapacitat per a administrar els recursos públics de forma eficient i per a garantir un funcionament ordenat de les seves institucions financeres supervisores, amb el Banco de España, en primer lloc. És un estat que es troba en fallida econòmica i que ens hi pot arrossegar. Al mateix temps, ha incomplert de forma reiterada les seves obligacions econòmiques amb el govern de la Generalitat de Catalunya, causant així uns greus perjudicis al poble de Catalunya i posant en descrèdit internacional les seves institucions.

Aquesta conducta de deslleialtat institucional ha agreujat els desequilibris creats pel dèficit fiscal insostenible que pateix la Nació Catalana i que desvia cap a Espanya uns recursos imprescindibles per al bon funcionament dels serveis de la Generalitat i dels ajuntaments. A més, ara s’anuncia, des del Govern Espanyol, que es promouran grans canvis legals que atemptarien, si es donen, contra l’autonomia local i, fins i tot, contra la pròpia existència del món municipal català i dels serveis que aquest presta al conjunt de la ciutadania.

Catalunya ha de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva llengua, la seva cultura, el llegat de la seva història com a terra d’acollida i de diàleg. És per tots aquests motius, i principalment per a preservar el benestar dels veïns i veïnes de Cervera, i per tal d’impedir que l’agreujament d’aquesta situació de crisi derivi en greus problemes de cohesió social, de degradació de les activitats empresarials i en més increments de l’atur i la pobresa de les classes treballadores que ja patim, que aquest Ajuntament vol fer sentir la seva veu en aquests moments històrics que ens està tocant viure.

En base a aquestes raons, tal com s’ha indicat, DEMANEM:

1r. Que el Parlament de Catalunya sotmeti a votació la declaració unilateral de sobirania nacional de Catalunya en el termini màxim de DOS MESOS i, si s’escau, convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya.

2n. Sotmetre a la consideració del Parlament de Catalunya la necessitat d’emprendre accions immediates com, entre d’altres, les següents: la creació dels corresponents registres civils, mercantils i de la propietat; la creació d’una hisenda pròpia i d’un banc nacional des del qual es gestionin el règim fiscal i el finançament dels serveis i institucions públics, la constitució immediata d’una administració fiscal i de justícia de Catalunya sense ingerències estrangeres; l’anunci a tota la comunitat internacional de l’inici del procés d’independència de Catalunya i l’obertura de negociacions amb el Govern Espanyol per a la bona resolució de la fase de transició cap al nou estat català.

3r. Que el Parlament de Catalunya acordi, amb caràcter immediat les mesures que cregui convenient que ordeni la transició fins a la constitució formal de l’estat català i, en especial, les següents: 

- Que les banderes oficials seran la local, la senyera i, fins al dia de la independència, l’estelada.

- Que quedin sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentències judicials i resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida pública o acadèmica catalana.

- Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació prèvia per a realitzar llurs funcions dins del territori de Catalunya.

- Que declari, a afectes administratius, el dia 12 d’octubre com a dia laborable.

- Que demani l’empara i la mediació de les institucions internacionals de la Unió Europea, si ho creu convenient, per a garantir un procés democràtic.

4t. Que aquesta declaració es posi en coneixement del President de la Generalitat, el President del Govern Espanyol, als diferents Grups Parlamentaris i a l’Associació de Municipis per la Independència, per tal que aquesta ho comuniqui als seus municipis adherits.

5è. L’Ajuntament de Cervera s’adhereix a l’Assemblea Nacional Catalana en les diferents accions i estratègies que realitzi per a la llibertat de Catalunya.

6è. Finalment, des de Cervera, apel·lem a l’esperit cívic de tot Europa, inclòs l’Estat espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels conflictes i s’avanci en els ideals de la pau, el treball i la llibertat, l’amistat i la germanor entre els pobles del món.

PLA D’ACTUACIÓ ANC SETEMBRE 2012-JUNY 2013

1.- CONTEXTUALITZACIÓ

1.1.- EL NOU MARC POLÍTIC DESPRÉS DE L’11S

Després de la manifestació de l’11 de setembre d’enguany res tornarà a ser igual en aquest país. El procés d’independència ja és irreversible i, en tot cas, el seu ritme , qualitat i desenvolupament dependrà del treball conjunt i coordinat de les institucions catalanes i la societat civil organitzada. 

Aquesta manifestació haurà representat, definitivament, la pèrdua de les pors individuals i col·lectiva i la constatació que la consecució d’un Estat propi és un projecte il·lusionant, que té tant a veure amb l’expressió d’una voluntat majoritària del poble català com amb la culminació d’un sentiment col·lectiu i el convenciment que serà la millor eina per a resoldre els greus problemes que patim derivats de la greu crisi actual.

La immediata i favorable reacció del Parlament i del President de la Generalitat va representar el millor reconeixement que es podia esperar i la confirmació que la consecució d’un Estat propi dins la Unió Europea és un projecte de país, el projecte més gran que un país pot afrontar. Però també va representar el primer fre a la il·lusió col·lectiva i el primer bany de realisme polític quan tothom encara estava instal·lat en el somni. Serà un camí difícil i més llarg del que podia semblar després d’haver culminat amb èxit la manifestació més gran de l’Europa democràtica, almenys en termes relatius.

Els diferents discursos i posicionaments del President Mas dels dies immediatament posteriors fan veure que res serà fàcil, però que tot és possible si assumim col·lectivament el projecte, ens preparem per a resistir moments durs i enfortim la cohesió social del país. Tots hem de treballar en la mateixa direcció i hem de consolidar i augmentar la majoria social que ja ens donen les enquestes. És una responsabilitat col·lectiva.

Són moltes les amenaces que planen sobre el projecte i seran adequadament instrumentalitzades pels nostres adversaris, però també són moltes les oportunitats que se’ns obren al davant. La primera i més important és que, en moments de forta crisi, un país tingui capacitat de construir un projecte positiu, que generi complicitats internes i externes. Hem superat, definitivament, els nostres planys i demandes adreçades a Espanya i hem iniciat el camí de construcció del nostre propi Estat des de la il·lusió i la responsabilitat col·lectiva.

En aquest camí ja sabem qui són els nostres adversaris i qui són els nostres aliats, però per damunt de tot sabem que encara estem molt lluny de tenir el suport internacional que necessitem. Caldrà que demostrem la unitat interna i aconseguim una àmplia majoria social favorable per anar construint les complicitats externes que ens portaran, inexorablement, cap al reconeixement internacional quan declarem la nostra independència.

La nostra història ens ensenya que tenim dos adversaris interns, intangibles, que hem de tenir molt presents: baixem la guàrdia després de les grans gestes i el temps se’ns gira en contra quan sembla que hem trobat el camí adequat. El temps ens sol portar desunió i enfrontament. Per tant, cal mantenir la tensió col·lectiva i cal consolidar la unitat d’acció entre les institucions i la ciutadania, generada aquest 11S. Ningú pot rebaixar objectius ni ralentir el procés.

1.2.- EL NOSTRE FULL DE RUTA

Per aquesta etapa que ara iniciem, que en el nostre Full de ruta hem anomenat d’obtenció de la majoria social, l’objectiu final no és cap altre que aquest. Del mateix Full de ruta en podem extreure les principals línies d’actuació:

a) Elaborar el discurs necessari per aplegar els que encara no estan convençuts que un Estat propi ens beneficia a tots i ens aporta majors nivells de llibertat, justícia social i benestar. Cal definir la Catalunya de tots.

b) Donar prioritat a les zones del país on, per la seva composició socio-econòmicocultural, haurem d’abocar més esforços, sense descuidar el treball en les altres.

c) Identificar clarament el diferents grups de destinataris del nostre missatge, formar adequadament els emissors dels nostres missatges i dotar-los dels instruments adequats.

d) Establir una coordinació permanent i eficaç amb l’AMI per aconseguir que les Consultes municipals se celebrin entre maig i juny de 2013 en tots els municipis del país i per activar la internacionalització dels nostres objectius i propostes.

e) Definir les actuacions d’abast general que ens permetin dibuixar nítidament les estructures del nou Estat.

f) Preveure i dibuixar les accions positives i massives de mobilització i conscienciació.

g) Completar l’extensió territorial i sectorial de l’ANC aprofitant els resultats finals de la Marxa cap a la independència.

1.3.- POSSIBLES ESCENARIS

L’escenari més probable i, després de l’entrevista amb el President Mas, el que sembla més convenient, és el previst en el nostre Full de ruta, amb nou mesos per endavant per desenvolupar l’etapa d’obtenció de la majoria social i acabar amb una Consulta a tots els municipis del país, al mateix dia i amb la mateixa pregunta, que ens permeti saber el nivell de suport real a la creació del nou Estat català i, alhora, mostrar novament la determinació del poble català davant tot el món.

Les eleccions anticipades han de tenir el caràcter de plebiscitàries, de manera que tots els partits que hi concorrin es comprometin a portar, com a punt principal del seu programa electoral, la proposta de constituir el nou Estat català en la primera meitat de la nova legislatura. Caldria que, a més, hi hagués una màxima entesa entre els partits catalanistes d’espais ideològics semblants, per tal de mostrar la ferma determinació de deixar de banda les actuals diferències i aconseguir el màxim nombre possible de diputats.

Aquest escenari no canvia el nostre objectiu principal per aquesta etapa, l’obtenció i consolidació de la majoria social, però molt probablement elimina la celebració dels referèndums municipals i situa molt a prop la possibilitat de fer un referèndum d’autodeterminació i/o la possibilitat d’un referèndum per aprovar la constitució catalana. En qualsevol d’aquests casos, el nostre objectiu no només es manté, sinó que podem trobar-nos en la necessitat d’intensificar el ritme.

Hem de contemplar, necessàriament, dos escenaris possibles i gens desitjables: la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol i la dissolució del Parlament i de la Generalitat, sota l’empara de qualsevol excusa. Són dos escenaris en els que Espanya intentarà portar la iniciativa forçar el xoc de trens des d’una posició favorable als seus interessos i que ens poden situar en una posició molt forta de cara a l’exterior, però molt dèbil de portes endins. És en aquests escenaris on el paper de l’ANC pot resultar encara més fonamental.

La història d’Espanya, el projecte de construcció d’una nació excloent, uniforme i centralitzada i el comportament autoritari de la seva classe dirigent, ens han de fer preveure que qualsevol dels dos escenaris darrers són perfectament possibles i en els que ens cal treballar des d’ara mateix.

2.- OBJECTIUS

Els 7 punts exposats en el punt 1.2 anterior ens marquen els objectius estratègics que es deriven del Full de ruta aprovat en l’Assemblea General del passat 10 de març d’enguany. Però, en la situació actual i amb els diferents escenaris en els que ens caldrà treballar, els objectius estratègics s’amplien i diversifiquen. Aquests objectius estratègics necessitaran un desenvolupament detallat en objectius específics, a assolir en terminis més o menys immediats o als finals d’aquesta etapa, i cada objectiu específic necessitarà d’una o més mesures concretes que explicitin la finalitat, les formes de treball, el calendari, els mitjans, els responsables i el pressupost necessari per aconseguir el compliment de cada mesura aprovada.

Objectiu general:

Aconseguir una majoria social sòlida, comprovable i inqüestionable per a l’estat català independent.

Objectius estratègics:

1. Articular i estendre un discurs polític propi que expliqui les raons, les dificultats i les propostes de solució per a la creació d’un estat propi entre els creadors d’opinió i la població, especialment la de llengua habitual no catalana.

2. Completar l’extensió territorial i sectorial de l’ANC i reforçar-ne l’estructura des del punt de vista financer, d’implantació popular i discursiu.

3. Preparar i aplicar l’estratègia adequada en l’escenari d’unes eleccions anticipades

4. Preparar les accions i mesures necessàries per dur a terme una consulta i/o un referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya.

5. Definir les actuacions d’abast general que ens permetin dibuixar nítidament les estructures bàsiques del nou Estat. Preparar mecanismes, accions i establir les aliances necessàries que impulsin la creació d’aquestes estructures d’Estat que comportin necessàriament a la independència, començant per la Hisenda pròpia.

6. Obtenir el màxim suport internacional possible. Impulsar accions i mesures per fer conèixer la conveniència de crear l’estat català a tots els estats d’Europa i de la resta del món, especialment els més rellevants geoestratègicament.

7. Preveure i dibuixar les accions de mobilització i conscienciació que puguin ser necessàries.

8. Adequar les estructures internes de l’ANC als objectius d’aquesta etapa.