1.-
CONTEXTUALITZACIÓ
1.1.- EL NOU MARC POLÍTIC DESPRÉS DE L’11S
Després de la
manifestació de l’11 de setembre d’enguany res tornarà a ser igual en aquest
país. El procés d’independència ja és irreversible i, en tot cas, el seu ritme
, qualitat i desenvolupament dependrà del treball conjunt i coordinat de les
institucions catalanes i la societat civil organitzada.
Aquesta
manifestació haurà representat, definitivament, la pèrdua de les pors
individuals i col·lectiva i la constatació que la consecució d’un Estat propi
és un projecte il·lusionant, que té tant a veure amb l’expressió d’una voluntat
majoritària del poble català com amb la culminació d’un sentiment col·lectiu i
el convenciment que serà la millor eina per a resoldre els greus problemes que
patim derivats de la greu crisi actual.
La
immediata i favorable reacció del Parlament i del President de la Generalitat
va representar el millor reconeixement que es podia esperar i la confirmació
que la consecució d’un Estat propi dins la Unió Europea és un projecte de país,
el projecte més gran que un país pot afrontar. Però també va representar el
primer fre a la il·lusió col·lectiva i el primer bany de realisme polític quan
tothom encara estava instal·lat en el somni. Serà un camí difícil i més llarg
del que podia semblar després d’haver culminat amb èxit la manifestació més
gran de l’Europa democràtica, almenys en termes relatius.
Els
diferents discursos i posicionaments del President Mas dels dies immediatament
posteriors fan veure que res serà fàcil, però que tot és possible si assumim
col·lectivament el projecte, ens preparem per a resistir moments durs i
enfortim la cohesió social del país. Tots hem de treballar en la mateixa
direcció i hem de consolidar i augmentar la majoria social que ja ens donen les
enquestes. És una responsabilitat col·lectiva.
Són moltes les amenaces que planen sobre el projecte i seran
adequadament instrumentalitzades pels nostres adversaris, però també són moltes
les oportunitats que se’ns obren al davant. La primera i més important és que,
en moments de forta crisi, un país tingui capacitat de construir un projecte
positiu, que generi complicitats internes i externes. Hem superat,
definitivament, els nostres planys i demandes adreçades a Espanya i hem iniciat
el camí de construcció del nostre propi Estat des de la il·lusió i la
responsabilitat col·lectiva.
En
aquest camí ja sabem qui són els nostres adversaris i qui són els nostres
aliats, però per damunt de tot sabem que encara estem molt lluny de tenir el
suport internacional que necessitem. Caldrà que demostrem la unitat interna i
aconseguim una àmplia majoria social favorable per anar construint les
complicitats externes que ens portaran, inexorablement, cap al reconeixement
internacional quan declarem la nostra independència.
La nostra història ens ensenya que tenim dos adversaris
interns, intangibles, que hem de tenir molt presents: baixem la guàrdia després
de les grans gestes i el temps se’ns gira en contra quan sembla que hem trobat
el camí adequat. El temps ens sol portar desunió i enfrontament. Per tant, cal
mantenir la tensió col·lectiva i cal consolidar la unitat d’acció entre les
institucions i la ciutadania, generada aquest 11S. Ningú pot rebaixar objectius
ni ralentir el procés.
1.2.-
EL NOSTRE FULL DE RUTA
Per
aquesta etapa que ara iniciem, que en el nostre Full de ruta hem anomenat d’obtenció
de la majoria social, l’objectiu final no és cap altre que aquest. Del
mateix Full de ruta en podem extreure les principals línies d’actuació:
a)
Elaborar el discurs necessari per aplegar els que encara no estan convençuts
que un Estat propi ens beneficia a tots i ens aporta majors nivells de
llibertat, justícia social i benestar. Cal definir la Catalunya de tots.
b)
Donar prioritat a les zones del país on, per la seva composició
socio-econòmicocultural, haurem d’abocar més esforços, sense descuidar el
treball en les altres.
c) Identificar clarament el diferents grups de destinataris
del nostre missatge, formar adequadament els emissors dels nostres missatges i
dotar-los dels instruments adequats.
d)
Establir una coordinació permanent i eficaç amb l’AMI per aconseguir que les
Consultes municipals se celebrin entre maig i juny de 2013 en tots els
municipis del país i per activar la internacionalització dels nostres objectius
i propostes.
e)
Definir les actuacions d’abast general que ens permetin dibuixar nítidament les
estructures del nou Estat.
f)
Preveure i dibuixar les accions positives i massives de mobilització i
conscienciació.
g) Completar l’extensió territorial i sectorial de l’ANC
aprofitant els resultats finals de la Marxa cap a la independència.
1.3.-
POSSIBLES ESCENARIS
L’escenari
més probable i, després de l’entrevista amb el President Mas, el que sembla més
convenient, és el previst en el nostre Full de ruta, amb nou mesos per endavant
per desenvolupar l’etapa d’obtenció de la majoria social i acabar amb una
Consulta a tots els municipis del país, al mateix dia i amb la mateixa
pregunta, que ens permeti saber el nivell de suport real a la creació del nou
Estat català i, alhora, mostrar novament la determinació del poble català
davant tot el món.
Les eleccions anticipades han de tenir el caràcter de
plebiscitàries, de manera que tots els partits que hi concorrin es comprometin
a portar, com a punt principal del seu programa electoral, la proposta de
constituir el nou Estat català en la primera meitat de la nova legislatura.
Caldria que, a més, hi hagués una màxima entesa entre els partits catalanistes
d’espais ideològics semblants, per tal de mostrar la ferma determinació de
deixar de banda les actuals diferències i aconseguir el màxim nombre possible
de diputats.
Aquest
escenari no canvia el nostre objectiu principal per aquesta etapa, l’obtenció i
consolidació de la majoria social, però molt probablement elimina la celebració
dels referèndums municipals i situa molt a prop la possibilitat de fer un
referèndum d’autodeterminació i/o la possibilitat d’un referèndum per aprovar
la constitució catalana. En qualsevol d’aquests casos, el nostre objectiu no
només es manté, sinó que podem trobar-nos en la necessitat d’intensificar el
ritme.
Hem de contemplar, necessàriament, dos escenaris possibles i
gens desitjables: la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol
i la dissolució del Parlament i de la Generalitat, sota l’empara de qualsevol
excusa. Són dos escenaris en els que Espanya intentarà portar la iniciativa forçar
el xoc de trens des d’una posició favorable als seus interessos i que ens poden
situar en una posició molt forta de cara a l’exterior, però molt dèbil de
portes endins. És en aquests escenaris on el paper de l’ANC pot resultar encara
més fonamental.
La
història d’Espanya, el projecte de construcció d’una nació excloent, uniforme i
centralitzada i el comportament autoritari de la seva classe dirigent, ens han
de fer preveure que qualsevol dels dos escenaris darrers són perfectament
possibles i en els que ens cal treballar des d’ara mateix.
2.-
OBJECTIUS
Els
7 punts exposats en el punt 1.2 anterior ens marquen els objectius estratègics
que es deriven del Full de ruta aprovat en l’Assemblea General del passat 10 de
març d’enguany. Però, en la situació actual i amb els diferents escenaris en
els que ens caldrà treballar, els objectius estratègics s’amplien i
diversifiquen. Aquests objectius estratègics necessitaran un desenvolupament
detallat en objectius específics, a assolir en terminis més o menys immediats o
als finals d’aquesta etapa, i cada objectiu específic necessitarà d’una o més
mesures concretes que explicitin la finalitat, les formes de treball, el
calendari, els mitjans, els responsables i el pressupost necessari per
aconseguir el compliment de cada mesura aprovada.
Objectiu
general:
Aconseguir
una majoria social sòlida, comprovable i inqüestionable per a l’estat català
independent.
Objectius
estratègics:
1.
Articular i estendre un discurs polític propi que expliqui les raons, les
dificultats i les propostes de solució per a la creació d’un estat propi entre
els creadors d’opinió i la població, especialment la de llengua habitual no
catalana.
2. Completar l’extensió territorial i sectorial de
l’ANC i reforçar-ne l’estructura des del punt de vista financer, d’implantació
popular i discursiu.
3. Preparar i aplicar l’estratègia adequada en
l’escenari d’unes eleccions anticipades
4. Preparar les accions i mesures necessàries per dur
a terme una consulta i/o un referèndum sobre l’autodeterminació de
Catalunya.
5.
Definir les actuacions d’abast general que ens permetin dibuixar nítidament les
estructures bàsiques del nou Estat. Preparar mecanismes, accions i establir les
aliances necessàries que impulsin la creació d’aquestes estructures d’Estat que
comportin necessàriament a la independència, començant per la Hisenda pròpia.
6. Obtenir el màxim suport internacional possible.
Impulsar accions i mesures per fer conèixer la conveniència de crear l’estat
català a tots els estats d’Europa i de la resta del món, especialment
els més rellevants geoestratègicament.
7. Preveure i dibuixar les accions de mobilització i
conscienciació que puguin ser necessàries.
8.
Adequar les estructures internes de l’ANC als objectius d’aquesta etapa.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
